Efectes Secundaris


PROVA
Octubre 20, 2014, 6:58 pm
Filed under: Uncategorized



Fins ara Esports!
Octubre 6, 2014, 12:03 pm
Filed under: cultura, feina, notícia

El 2006, ara ja fa 8 anys, se’m va donar l’oportunitat d’entrar a formar part de La Xarxa de Televisions Locals, avui més coneguda com La Xarxa de Comunicació Local. Entrava a formar part de l’equip de l”Esports en xarxa’, projecte ideat per Dani Balaguer i Jose Gallardo, dos ‘malalts’ i apassionats del món esportiu.

A ells i a tots els companys amb qui he compartit redacció esportiva els dec l’agraïment d’haver-me ensenyat cada dia la pràctica periodística: des del text escrit, fins a la gravació i edició d’imatges. Un perfil professional dinàmic lligat a l’actualitat, esclau de la immediatesa i ric en coneixement.

Viure diàriament un dia ‘diferent’ és potser el que, de bon inici, em va agradar més del periodisme: el seu caràcter canviant junt amb la possibilitat de crear noves maneres d’explicar la realitat. Malgrat que una notícia és el que és, sempre m’ha agradat la possibilitat de donar la volta a allò que succeeix al nostre voltant, explicat d’una manera creativa, original i atractiva. I d’això n’hi ha hagut bastant en aquests 8 anys, si bé és cert que n’hem passat de tots colors.

Han estat 8 anys en els quals he format part de diferents projectes esportius, la major part d’ells en cap de setmana, en equips formats per autèntics professionals i sobretot bona gent. Perquè si alguna cosa ha tingut i té el Departament d’Esports de La Xarxa és el bon ambient que s’hi respira.

No puc evitar però, recordar en especial un equip amb el qual vam aconseguir una cohesió màgica, engranatge format per Dani Pajuelo, Albert Solà, Anna Freixa, Xavi Fortes i Roger Sánchez. Una gran època carregada de molta feina i diversió. Destaco aquest grup però han estat molts els bons moments viscuts així com altres excel·lents companys amb els que he tingut ocasió de compartir projecte i aprendre a cada instant.

A La Xarxa he viscut moments bons i moments no tan bons però de tots ells n’he extret alguna cosa positiva i he crescut: gran part del que he après i del que sóc avui dia ho dec a ells.

Nova etapa cap a un nou món

Ara però poso fi a la meva etapa esportiva per començar una nova aventura on espero poder explotar millor les meves inquietuds actuals, lligades al periodisme cultural, divulgatiu i d’entreteniment.

Començo una nova etapa a la Xarxa al programa magazín de cap de setmana ‘1mon.cat’, format per un equip fantàstic dirigit per Gloria Trullàs. I què millor per acomiadar-me de la meva etapa esportiva amb unes fotos del meu darrer rodatge, on vaig tenir l’oportunitat de conèixer al futbolista del Barça Xavi Hernández en un context diferent al futbolístic (gràcies per confiar en mi, Judit Porta!).

Dit això, només em queden paraules de gratitud a tots aquells que durant aquests anys heu compartit feina esportiva amb mi, espero haver estat al nivell i disculpeu, sincerament, si en algun moment no ha estat així.

Gràcies i fins ara, Esports!



Quan el final és l’inici
Juny 29, 2014, 11:25 pm
Filed under: cultura, espectacle, música | Etiquetes: , , , , ,
Processed with VSCOcam with hb2 preset

El sound system Despacio, tota una experiència per als sentits

Una mica tard però per fi puc posar-me a fer balanç de la recent edició del Sónar, no tant pel que fa a les xifres aconseguides enguany pel festival, novament molt positives, sinó centrant-me en les actuacions a les quals vaig assistir i les sensacions que em van deixar.

Respect, please! -> mode loop ON

Abans però m’agradaria fer un petit parèntesi per referir-me al discurs desgastat i retrògrad d’aquells que segueixen relacionant la cultura electrònica amb el ‘chumba-chumba’, sodoma i gomorra i altres tòpics de vergonya aliena. Que després de 21 edicions d’un dels festivals més importants en la matèria, se segueixin utilitzant segons quines definicions per parlar-ne, del tipus: paradís de soroll i drogues, festival esbojarrat i pertorbador de la pau social, i no se quantes animalades més, significa que no s’ha entès absolutament res i que seguim ancorats en el passat.

És hora, doncs, que comencem a parlar amb cert criteri d’allò que ens envolta i es viu a casa nostra, una gran oferta artisticocreativa que, pot agradar o no, però que forma part de la realitat actual i que, a vegades, les visions simplistes s’encarreguen de desmuntar amb arguments pobres i absents de fonaments. La passió de les persones a parlar sobre què està bé i què no sense arguments de pes, esport practicat a la lleugera amb massa freqüència, a vegades porta a un discurs buit que mostra les vergonyes d’un pensament poc profund i mancat de respecte. Atorgar certs estigmes a un moviment cultural influent, contemporani i ric, comença a ser un costum ranci i del passat, vici que molts encara tenen gravat a l’inconscient i que els impedeix entendre realment què és cultura.

I ara anem al que toca, que és parlar de música.

Dijous al Sónar de dia…

Processed with VSCOcam with hb2 preset

Un dels moments de l’emocionant concert de Nils Frahm

-> Nils Frahm

Com si mai hagués trepitjat un escenari, humil i fins a cert punt vergonyós, Nils Frahm es va presentar al public del SonarHall per, posteriorment, oferir un concert vibrant i emocionant. El germànic va desgranar els temes del seu darrer i aclamat disc ‘Spaces’ del qual, sens dubte, en destaca ‘Says’, una peça que en directe és senzillament espectacular. La seva virtuositat i tècnica a l’hora de tocar diferents teclats a la vegada, així com la seva exquisidesa compositiva, el converteixen en un dels grans artistes del moment. Un autèntic concertàs.

-> Machinedrum Vapor City Live

Després de veure a Frahm, el llistó estava alt però l’aventura musical només havia fet que començar. Un dels altres reclams d’aquesta primera jornada era veure la posada en escena de Machinedrum i el seu ‘Vapor City’ show al SonarVillage. Travis Stewart va oferir un directe sobri, acompanyat d’instruments reals com guitarra i bateria, tot un mèrit si tenim en compte que en el repertori hi domina el so drum’n’bass. La conjunció total donava un resultat efectiu que potser s’hauria pogut gaudir més en un escenari com el de SonarHall.

-> Trentemøller

Precisament l’escenari més ‘lynchià’ (terme que m’acabo d’inventar en referència al director de cinema) es va quedar petit per veure la proposta de banda musical que ofereix Trentemøller. La veritat és que la posada en escena del projecte liderat per aquest danès no es queda curta: fins a cinc components sobre l’escenari entre guitarres, baix, bateria i ell com a mestre de cerimònies. Tot plegat dóna com a resultat un ‘show’ contundent i orgànic, en el qual hi conflueixen des de sons industrials fins a més propers i emotius. Curiosa l’evolució de Trentemøller, que va començar com a discjòquei i productor i que ara fa estralls amb el seu projecte de grup.

Divendres al Sónar de dia…

Processed with VSCOcam with c1 preset

El directe de Forest Swords, orgànic i colpidor

-> Forest Swords

De nou visita al SonarHall. Tenia moltes ganes de veure aquest ‘show’, radicalment diferent a propostes més enfocades a la pista de ball. Arribava el torn de Forest Swords, una experiència per als sentits i on la línia espai-temps quedava relegada pel gaudi del moment. La proposta de l’anglès Matthew Barnes sobre l’escenari, acompanyat per un guitarra, va donar orígen a un directe orgànic, ancestral i oníric que no es pot definir en un estil concret. Dub? Folk, tal com Barnes defineix el seu projecte? Sincerament, em fan mandra i no vull entrar en el joc de les etiquetes, factor que a vegades ens arriba a condicionar de manera sorprenent. Escolteu i deixeu-vos portar per un viatge sorgit de les entranyes de la terra i carregat de misticisme.

-> FM Belfast

Sortir de Forest Swords i trobar-se al Village amb FM Belfast pot arribar a ser bastant surrealista, tenint en compte la proposta desenfadada, ballable i fins i tot ‘freak’ d’aquest grup islandès. No tenia previst veure’ls però un cop ‘metido en el ajo’ em vaig deixar portar per una onada d’eufòria col·lectiva provocada per la disbauxa de color i l’efectivitat en forma de pop electrònic que va revolucionar l’emblemàtic escenari a l’aire lliure. Força divertits aquests FM Belfast.

Processed with VSCOcam with c1 preset

L’espectacularitat visual va acompanyar el gran directe de Jon Hopkins

-> Jon Hopkins

Després del seu èxit amb ‘Immunity’, era obligat veure el directe de l’anglès Jon Hopkins en un festival com el Sónar. I personalment, no em va decebre. Hopkins, que va aparèixer en escena cobert d’un joc de llums espectacular, unes projeccions futuristes i un ritme ‘in crescendo’, va oferir un dels concerts més emocionants i cuidats del festival. A més del seu darrer treball ‘Immunity’, l’anglès va desgranar peces d’altres treballs com ‘Insides’ amb perles com ‘Vessel’ (vídeo > podeu veure un petit tast de l’actuació al peu de l’article).

Divendres al Sónar de nit…

-> Röyksopp & Robyn

Estic segur que l’aventura de Robyn amb Röyksopp ha fet crèixer a la cantant sueca artística i personalment. I això es va notar sobre l’escenari gran del Sónar de nit. La proposta de Röyksopp & Robyn en el marc de la gira ‘Do it again’ va ser fresca, excitant i efectiva. El grup es va posar a la butxaca el public assistent, entre el qual m’incloc, i ens va deixar amb ganes de més. Però ja sabem que la màxima d’un festival així és ‘viu el moment’, i aquest em va agradar especialment.

-> Woodkid

“Crec que el directe serà menys espectacular que el disc” ‘by my partner’ Salva poc abans de l’inici del concert de Yoann Lemoine a.k.a. Woodkid. Sincerament, el meu company d’aventura i amic em va fer dubtar. Tenia les meves reserves sobre què oferiria el francès sobre l’escenari SonarPub a l’aire lliure, reserves que es van esvair des de bon inici. Plasmar l’essència en directe d’un disc èpic i instrumental com és ‘The Golden Age’ no és fàcil però val a dir que al Sónar, Woodkid en conjunt, va superar la prova amb nota. L’entrada en escena va ser espectacular i el directe de Lemoine sobri i fidel al que és el so del seu exitós treball (vídeo > podeu veure un petit tast de l’actuació al peu de l’article).

Processed with VSCOcam with hb2 preset

Moderat va fer un repàs vibrant dels seus èxits

-> Moderat

Un dels altres concerts que esperava veure amb moltes ganes era, sens dubte, la suma d’esforços de Modeselektor i Apparat que dóna com a resultat Moderat. El projecte berlinés ha anat guanyant enters amb el pas del temps i ha madurat amb treballs com ‘Moderat II’. Val a dir però, que d’aquest darrer treball no van tocar gaires peces, cosa que vaig trobar a faltar. De fet, el concert va començar amb el conegudíssim ‘A new error’, una manera simple i efectiva per enganxar de primeres al personal. En general el repàs de temes no em va desagradar i la veu d’Apparat en directe va ser impecable. L’únic dubte que tinc, és saber què pintava a les projeccions un toro i un espècie de mosso volador dels Sanfermines… ironia antitaurina? (vídeo > podeu veure un petit tast de l’actuació al peu de l’article).

Processed with VSCOcam with hb2 preset

Desplegament de llum i color al directe de Pretty Lights

-> Pretty Lights

Carregat de llum, color i groove, així és Pretty Lights en directe. Derek Vincent Smith va portar el seu ‘show’ hip-hop-funky-soulístic a l’escenari gran del Sónar de nit. Una proposta lluny del ritme marcat 4×4 que ens trobem en qualsevol dancing club però que quallava perfectament amb l’essència del festival. De fet, trobo imprescindible que així sigui i es doni cabuda a tot tipus de propostes que els amants de la música agraïm.

-> Richie Hawtin 

El meu idil·li amb Richie Hawtin ve de molt lluny. En sóc seguidor des de fa molts anys i em considero fan absolut de la seva producció, història viva de la musica electrònica. De fet, per ell i pocs artistes més em surt la vena grouppie que és capaç de buscar-lo per on faci falta i fer que et signi un dels millors discs que ha fet mai amb el seu àlies Plastikman → ‘Consumed’. Dit això, la proposta DJ que fa actualment no m’agrada i suposo que se’m va notar perquè un seguidor del canadenc em va preguntar: ‘que, no te convence?’. Fa aproximadament una dècada que el minimal techno va donar un gir quant a bpm’s i es va convertir, i això és una opinió totalment personal, en insuls i avorrit. Les anteriors propostes de Hawtin eren més excitants i palpitants, cosa que trobo a faltar del canadenc. Això no treu, però, que a tothom qui conec i no l’ha vist en directe li digui sempre: viu-lo i gaudeix-lo perquè és únic.

Dissabte al Sónar de dia…

Processed with VSCOcam with c1 preset

Neneh Cherry manté una veu impecable

-> Neneh Cherry with RocketNumberNine

Dos anys després del seu retorn a l’escena musical amb ‘The Cherry Thing’, Neneh Cherry s’ha capbussat en una nova aventura que porta per títol ‘Blank Project’. Fruit de la unió d’esforços amb el duet britànic RocketNumberNine, la cantant sueca va presentar al SonarHall (ple a vessar per veure-la) un disc que combina sons avantguardistes, soul i postrock. I la veritat és que la proposta, a més de donar una segona joventut a Cherry que es manté en plena forma vocal, és força interessant si bé no va ser el concert més vibrant dels que vaig veure. En certs moments vaig notar a faltar més compenetració, ‘feeling’, amb el duet que l’acompanya (teclat + bateria) per tal que la proposta arribi i qualli més i millor entre el públic. Veurem com anirà evolucionant el futur de la nova Cherry & RocketNumberNine (vídeo > podeu veure un petit tast de l’actuació al peu de l’article).

Processed with VSCOcam with hb2 preset

Kid Koala disfressat de Koala

-> Kid Koala vinyl vaudeville 2.0

Aquest home és un showman. Veure’l punxar disfressat de Koala amb l’acompanyament de ballarines disfressades d’hostesses de vol ja va ser tot un esdeveniment i si, a més, dedica unes paraules en català a presentar una versió de ‘Moon River’ dedicada a la seva mare és impossible no empatitzar amb ell i esbossar un somriure. Probablement va ser un dels moments més especials que vaig viure enguany al festival, d’aquells en els quals l’atmosfera que es crea és unica i que no es pot descriure amb paraules. Eric San, que així és com es diu realment, va interpretar entre altres temes una peça amb la cançó original de la pel·lícula ‘Breakfast at Tiffany’s’ amb la millor tècnica turntablism. Un moment altament emotiu que, sens dubte, serà difícil d’oblidar.

foto 1(2)

El futurisme d’Audion

-> Audion

No era dels concerts que tenia previst veure, però me’l van recomanar i de nou em vaig plantar a l’escenari del Hall, ple a vessar. Aquesta vegada tocava viure en directe Audion, alter ego de Matthew Dear i que, més enllà de la proposta musical, té com a principal reclam veure al seu creador immers en una espècie de nau espacial formada per la lletra ‘A’ d’Audion. El resultat és visualment bastant espectacular, les projeccions donaven un joc interessant sobre l’estructura que variava i semblava tenir vida pròpia a mesura que avançava la música. Una proposta auditiva propera al minimal techno, l’electro més marcià i fins i tot amb cert toc industrial que, a mi personalment, no em va acabar de convèncer. L’anècdota va ser veure a Richie Hawtin d’assistent, que segurament prenia nota del ‘show’ com a font d’inspiració per als seus propis projectes (vídeo > podeu veure un petit tast de l’actuació al peu de l’article).

foto 2(2)

El SonarHall li va anar com anell al dit a la proposta de Holden

-> James Holden

Crec que l’aire ‘lynchià’ del Hall era el millor espai perquè James Holden presentés el directe de ‘The Inheritors’, probablement un dels discs d’electrònica contemporània més frescos i interessants actualment. Amb projeccions senzilles i de cert punt surrealista, un joc de llums blavós i hipnòtic i un saxofonista i un bateria com a col·laboradors del projecte, Holden va desgranar uns quants temes del seu darrer treball de caire instrospectiu, laberíntic, allunyat del vessant ‘mainstream’. Especialment interessant va ser veure la interpretació de ‘The Caterpillar’s Intervention’ o ‘Blackpool Late Eighties’ dos temes diametralment oposats però que contenen aspectes summament interessants pel que fa a l’exploració musical (vídeo > podeu veure un petit tast de l’actuació al peu de l’article).

-> Despacio

Menció a part mereix el projecte de sound system analògic liderat per 2manydjs i James Murphy. Crec que enguany el festival s’ha marcat un punt portant a la jornada de dia ‘Despacio’, un flashback musical en el temps que a molts ens va posar la pell de gallina. Durant els tres dies els germans Dewaele i Murphy punxaven en vinil autèntics hits d’abans i ara, creant col·lapses continus per accedir-hi. Això sí, si tenies la sort d’entrar-hi gaudies de la recreació d’un club únic, amb més de 50.000 watts de potència analògica i un feeling especial, molt especial, que els seus creadors s’encarregaven de cuidar a l’entrada amb aquest escrit en un petit cartell: ‘si us plau, potser no cal que facis fotos, gaudeix de l’experiència aquí i ara’ (vídeo > podeu veure un petit tast de l’actuació al peu de l’article).

Processed with VSCOcam with c1 preset

SonarVillage, espai emblemàtic del Sónar de dia

Conclusions

En resum, per acabar i no allargar-me més, el Sónar 2014 ha estat una experiència esgotadora i intensa però la seva riquesa ho compensa. Personalment, i això és un defecte professional, em prenc esdeveniments així de manera altament analítica i fins a cert punt egoista: hi vaig jo, les meves orelles i no vull que ningú molesti el que estic escoltant o veient en directe. El clima festiu que es crea és important però el cartell és tan ampli que arriba un moment que has de decidir què hi vas a fer, perquè està clar que el Sónar es pot viure de la manera que tu el vulguis viure. Crec també que, com a societat, encara hem d’aprendre molt a saber comportar-nos en els concerts, i no vull dir que ho fem com a autòmats, no. Em refereixo a saber quan s’ha de parlar i quan no, perquè una part del públic encara és mostra massa irrespectuosa cap a l’artista i cap a la gent qui, com jo, vol gaudir d’aquell moment únic que no es tornarà a repetir fins al cap d’un any.

I quan tot plegat s’acaba, m’envaeix una sensació d’enyorança, de buit inevitable per la tempesta d’emocions i el caràcter efímer de l’esdeveniment. Tota la tensió viscuda durant el festival, s’esvaeix d’una tacada i llavors toca descompressió i a seguir vivint. La part positiva és, que el Sónar, com altres esdeveniments culturals, com la vida mateixa, no és el final, sinó l’inici d’un estat que tu, lector, i jo sabem com seguir-lo tenint a diari: gaudint cada instant, com si fos el primer, de la música i dels moments únics i irrepetibles que ens crea en la nostra vida diària.

Agraïments

No vull acabar aquest post sense donar les gràcies a Oriol Puig i al meu inestimable partner Salva Jose. Sense vosaltres aquest Sónar no hauria estat el mateix.



Sónar 2014, I’m in!
Juny 9, 2014, 10:28 am
Filed under: cultura, música | Etiquetes: , , , , , , , , ,

Processed with VSCOcam with se3 preset

Si tens pensat anar al Sónar i ets principiant en la matèria més val que t’ho prenguis amb calma. Enguany, el festival de música electrònica de referència a casa nostra i a nivell mundial (21 edicions l’avalen) té 155 actuacions programades i per força t’has d’organitzar una mica si no et vols perdre una part de tot el que s’hi cou. Dels tres dies que dura el festival (de dijous 12 a dissabte 14) he intentat destriar les actuacions que, personalment crec, són imprescindibles de veure. A partir d’aquí, que cadascú s’organitzi i assisteixi al que vulgui, al cap i a la fi, ni jo tinc la veritat absoluta ni es tracta d’una proposta inalterable. Es tracta de fluir, emocionar-se i passar-s’ho bé. Som-hi doncs?

DIJOUS 12 | ACTUACIONS DE DIA

> Daito Manabe | SonarComplex | 17h (LIVE)

Si us agrada la dansa contemporània i el video art no us podeu perdre el directe d’aquest compositor i dissenyador japonès. Les impactants performances de Manabe busquen reflexionar sobre la interacció del ser humà amb la tecnologia i enguany el seu show inclou un esquadró de drons. Altament recomanable.

> Nils Frahm | SonarHall | 17h (LIVE)

Parlar d’aquest jove compositor i pianista alemany és parlar d’emoció en estat pur. Les seves interpretacions carregades d’intimisme i improvització l’han elevat entre la crítica especialitzada, sobretot gràcies al seu darrer disc ‘Spaces’. Dit això, el que cal és escoltar-lo, gaudir-lo i que cadascú en tregui les conclusions pertinents.

> Plastikman | Objekt | SonarVillage 21.50h (LIVE)

A aquestes alçades no descobriré qui és Plastikman però per als que aneu perduts, dir-vos només que és l’alter ego més prolífic del productor i discjòquei Richie Hawtin. El canadenc, història viva i gran exponent del minimal techno, va trobar en aquest àlies on donar cabuda als seus neguits artísticament més introspectius i tecnològicament avançats. Enguany i en primícia mundial, Plastikman presentarà al Sónar el projecte ‘Objekt’, un nou concepte de directe estrenat el passat mes de novembre al Museu Guggenheim de Nova York i on destaca un espectacular obelisc de leds, nucli central de l’espectacle. Cal veure-ho i viure-ho.

> Machinedrum Vapor City Live | SonarVillage | 20.15h

Travis Stewart, més conegut com Machinedrum, porta el directe del seu darrer disc ‘Vapor City’ publicat recentment al prestigiós segell londinenc Ninja Tune. Els darrers treballs de Machinedrum beuen d’estils com el jungle o fins i tot l’R&B, fent del seu un directe hipnòtic d’aquells que no et pots perdre.

DIVENDRES 13 | ACTUACIONS DE DIA

> Pina | SonarVillage | 13h (LIVE)

Pedro Pina ofereix un dels projectes barcelonins més interessants del moment en el qual aglutina el millor de l’electrònica contemporània: sons industrials, idm i techno experimental. El seu darrer treball ‘Hum’ és un bon exemple de so underground treballat des de l’exquisitesa.

> Henry Saiz | SonarHall | 14.30h (LIVE)

Aquest productor madrileny és probablement un dels exponents nacionals més interessants pel que fa al House que es produeix actualment. El seu recent  disc ‘Reality Is For Those Who Are Not Strong Enough To Confront Their Dreams’ té passatges carregats d’emotivitat propers a la vessant més deep del gènere. Un luxe per als melòmans més exigents.

> Forest Swords | SonarHall | 16h (LIVE)

Els sons ancestrals es citen en un projecte que el seu propi creador, el productor anglès Mathew Barnes, vincula amb el folk. Forest Swords promet ser una de les perles del festival, en un directe que projectarà pinzellades de música popular embolcallada de misticisme, sons clàssics i electrònica punyent.

> Jon Hopkins | SonarHall | 20.30h (LIVE)

Fa temps que l’anglès Jon Hopkins trepitja fort en el terreny de l’electrònica, un gènere que ha sabut exprèmer molt bé en el seu celebrat ‘Immunity’. Hopkins ha col·laborat amb artistes de la talla de Brian Eno, un dels pares de l’ambient, David Holmes i fins i tot Coldplay, i ara, arriba al Sónar per oferir un directe que promet ser tota una experiència auditiva i visual.

DIVENDRES 13 | ACTUACIONS DE NIT

> Woodkid | SonarPub | 23.30h (LIVE)

Yoann Lemoine és l’home que està al capdavant del projecte Woodkid, que es podria definir com a èpic i elegant. Aquest francès especialista en disseny, publicitat i vídeo ha expressat les seves inquietuds en el majúscul ‘The Golden Age’, una aventura musical impactant i visualment impecable.

> Moderat | SonarLab | 00.00h (LIVE)

La fusió dels projectes Modeselektor i Apparat donen com a resultat Moderat, un projecte amb arrels germaniques i que va més enllà de l’electrònica berlinesa convencional. El darrer disc ‘II’ és una fusió de contundència, melangia i emotivitat fruit de la fusió de dos estils musicals diferents però que junts formen un equip de luxe.

DISSABTE 14 | ACTUACIONS DE DIA

> Kid Koala presents Vinyl Vaudeville 2.0 | SonarVillage | 17.30h (LIVE)

Pocs dj’s tenen el virtuosisme d’aquest canadenc davant dels plats i si a la depurada tècnica li sumem el blues i el cabaret, el resultat és aquest ‘vaudeville’ creat per una ment inquieta que busca sorprendre i anar més enllà de la proposta artística convencional. Espectacle en estat pur.

> Neneh Cherry with RocketNumberNine | SonarHall | 17h (LIVE)

Qui no recorda a Neneh Cherry i el seu èxit ‘Seven seconds’ al costat de Youssou N’Dour? O del seu exitós treball ‘Woman’? Prèviament el tema ‘Buffalo stance’ la va catapultar a l’èxit i ara torna amb força amb una proposta radicalment diferent però amb un estat de forma excel·lent. Cherry aterra al Sónar per presentar una nova proposta musical després de 16 anys. ‘Blank Project’ és el títol del disc produit per Four Tet i en el qual la sueca juga a combinar el soul i l’electrònica d’avantguarda.

> James Holden | SonarHall | 20.30h (LIVE)

‘The Inheritors’ és, probablement, un dels millors discs d’electrònica que Holden ha signat en els darrers temps. L’anglès ha sabut crear una atmosfera particular on s’hi barregen elements d’ambient amb tocs retro, percusió i sons d’avantguarda.

DISSABTE 14 | ACTUACIONS DE NIT

> I Am Legion | SonarClub | 04.05h (LIVE)

Les parets del SonarClub s’esmicolaran amb els baixos eixordadors d’un projecte amb essència de dubstep i ànima de hip hop. La unió de forces entre Foreign Beggars i Noisia dóna com a resultat un directe poderós que no deixarà indiferent i farà pujar, i molt, la temperatura del recinte.

> Massive Attack | SonarClub | 22.30h (LIVE)

El directe de Massive Attack, promet, i de debó. No només per la seva llarga trajectòria musical que va començar amb el brillant ‘Blue Lines’ sinó perquè la formació liderada per Robert Del Naja presenta en exclusiva un nou show on hi confluiran, com sempre, música, art i denúncia política.

> Lykke Li | SonarPub | 23.15h (LIVE)

Carismàtica i personalment complexe, aquesta sueca promet ser una de les sensacions del festival després d’haver publicat ‘I never learn’ on tracta amb destresa i emotivitat el pop, el soul i l’electrònica. La seva personalitat i potència vocal la converteixen en una de les sensacions musicals del moment que cal disfrutar en directe.

 

 

 

 

 

 



Una amant fidel
Febrer 10, 2014, 11:03 am
Filed under: de què vaig, filosofant, música

Des de ben petit , la música ha estat un dels refugis preferits de la meva ànima . Bé per gaudir o bé per evadir-me i desconnectar d’una realitat a vegades incompresa, a vegades frustrant, a vegades dolorosa. Sempre hi he tingut una relació molt estreta i de respecte màxim: aquell neguit que, de vegades, la part terrenal no m’ha calmat ho ha solucionat el viatge oníric , de sensacions i passional que mantinc amb l’art musical . Per H o per B sempre ho he viscut així i crec que va més enllà d’ un perfil melòman, si bé també hi té a veure un efecte terapèutic.

Amb aquesta amant fidel al meu costat, no és d’estranyar que li vulgui el millor i li reservi un espai de temps com cal, que doni sentit a la seva existència i no la redueixi a un aspecte banal de la meva vida. Quan vaig idear Taiy Project, no només ho vaig fer per expressar i proclamar als quatre vents el meu neguit musical i audiovisual sinó per mantenir un espai personal incorruptible, lluny de valors que perverteixen la creació i que ens fan entrar en cercles viciosos d’immediatesa, caos i en definitiva de pèrdua de significat i d’identitat .

Malauradament el temps és el que és i constantment entren a la nostra vida noves perspectives que ens fan deixar en segon pla, equivocadament, allò que hem de mimar més: els projectes personals, aquells que donen sentit a la nostra vida i en el millor dels casos, ens permeten menjar. La facilitat amb la qual es pot publicar informació / creació avui dia és senzillament al·lucinant, però a vegades em pregunto en quin grau afecta la seva qualitat i raó de ser. Tornant al tema del temps, darrerament visc en aquella pel·licula de Bill Murray “Atrapat en el temps” intentant reorientar cap on vaig i cap on va allò que m’envolta i que intento donar forma com és Taiy Project.

Darrerament he donat entrada a noves formes de producció (Logic X , Ableton Live), noves perspectives pel que fa a transmetre la meva passió i el que avui dia, després de la meva família, dóna més sentit a la meva vida. Als inicis del projecte , com un nen amb sabates noves, vaig publicar una llista de temes que conformarien el primer disc virtual de Taiy ” When the inner silence needs to be released ” (quan el silenci interior necessita ser alliberat). D’aquells 10 temes inicials, n’he publicat 5 i la resta, ara, els recuperaré per tancar un cercle que seguirà evolucionant el que per mi és un projecte de vida.

Les continues pauses en el temps l’han posposat, cosa que ha estat inevitable. Tinc 35 anys i crec que estic en el moment més confús i alhora més important de la meva vida per moltes raons que aviat us explicaré però que ara he d’encaminar i treballar sol per evitar perdre’m en un futur i de retruc abandonar un projecte que ara per ara està més viu que mai.

Us deixo amb un tràiler, gènere en el qual veig que m’acabaré especialitzant, dels temes que properament publicaré. La música i la imatge formen part d’aquest univers que m’agrada anomenar Taiy Project.

Salut, passió i música,

R



Reprenent el vol (1)
Novembre 11, 2013, 11:22 am
Filed under: de què vaig, menjar ecològic

Fa dies que penso en escriure sobre el que per a mi, està sent un canvi important a la meva vida. Dubtava perquè, entre altres coses, sóc bastant gelós de la meva intimitat però al costat positiu de la balança hi ha l’experiència i l’aprenentatge personal en què estic inmers i que crec interessant compartir. Un procés on la figura dels pares, una vegada més, ha estat indispensable i als qui sempre estaré agraït.

Tocat i enfonsat

Fa uns mesos vaig tocar fons. La gent més propera ha estat més al dia en segons quins aspectes que van propiciar un estiu molt i molt complicat personalment. D’altres conflictes els he passat sol, les circumstàncies i la meva forma de ser així ho han volgut. Com sempre a la vida, hi han fases en què malauradament coincideixen una sèrie de problemes que, en el meu cas, van tenir el punt àlgid durant el període de vacances. Val a dir que, si bé escriure va bé com a teràpia, la meva intenció amb aquest ‘post’ no és el de llepar-me les ferides ni detallar tots els conflictes viscuts, sinó explicar l’experiència més important que ara mateix estic vivint: el canvi de nutrició.

Crònica de fets

A final del 2011, vaig començar a patir uns capítols d’ansietat que van suposar un problema important a la meva vida. Sense entrar en detall sobre els motius, que ara tinc bastant més clars, el cas és que a partir de llavors res va ser com abans. Fruit d’això, a principi de 2012 vaig estar dues setmanes KO per culpa d’un procés gastrointerític, el mateix que el mes de setembre d’aquell any em va deixar fora de joc durant un mes! Òbviament em vaig aprimar bastant. Després d’aquests capítols la cosa es va estabilitzar i a poc a poc vaig començar a recuperarme però no acabava de fer net. Vaig decidir anar a una nutricionista que em va ajudar a estar més estable, fins arribar als mesos estivals on van confluir altres problemàtiques emocionals que em van fer tocar fons.

El gran canvi: ‘reset’ vital

La quinoa, un dels cereals més interessants a nivell nutricional

Un gran projecte en el qual treballo actualment amb passió, il·lusió i energia em va permetre conèixer al metge i especialista en medicina tradicional xinesa Jorge Pérez Calvo. I sense pensar-m’ho gaire vaig anar a la seva consulta. Tenia clar que la meva vida necessitava un canvi radical i seguint la meva intuïció, la base era començar per la dieta.

Així doncs, ara fa poc més d’un mes vaig entrar en una nova dinàmica alimentaria lluny de la dieta mediterrània que sempre hem seguit. La meva principal preocupació era recuperar pes però la dieta de Jorge Pérez Calvo, amb bon criteri, comença per recuperar el cos energèticament per, posteriorment, engreixar-te. Ell mateix em va dir que pel meu historial sempre seria una persona prima, amb tendència a fibrar. Cap problema. A poc a poc vaig entendre que el més important era recuperar el somriure perdut per donar al cos el temps que necessités per revifar.

En aquest punt, i sense entrar gaire en detall, us diré que aquesta nova dieta exclou: ous, carn, amanides, fruita, alcohol, etc; entren en joc nous aliments: mill, blat sarraí, quinoa, avena, etc. i noves formes de cuinar. Un canvi més difícil pel que fa a seguir els protocols de cuina que no pas per l’alimentació en si que, malgrat el que alguns puguin pensar, és molt bona i gens avorrida.

I ara què?

riure 2

Passat un temps d’adaptació ara puc dir que estic molt millor, més energètic, optimista i animat i sento que és el principi d’un estat que espero que m’acompanyi molt de temps. Perquè si una cosa tinc clara és que no em quedaré assegut esperant que em consumeixin les misèries que, a vegades, les emocions i els estats mentals baixos ens fan passar. Vaig prendre la decisió d’aquest canvi per estar bé, per mi i el meu entorn, ja que tinc massa objectius en ment com per anar coix. I aquest procés, sense cap mena de dubte, no hauria estat possible sense l’ajuda dels meus pares. A ells, Joan i Nuria, va dedicat aquest ‘post’ i aprofito per dir-los: Gràcies pares! (Continuarà…).

Entrevista de Jaume Barberà a Jorge Pérez Calvo al programa Singulars



El kitt de la qüestió
Novembre 28, 2012, 7:25 pm
Filed under: humor absurd | Etiquetes: ,

El kitt de la qüestió




Segueix

Get every new post delivered to your Inbox.